Control d'esfínters

Aquest retrat posa en relleu una realitat moltes vegades camuflada perquè és dolorosa, i ho fa a través d’una persona que ho viu en primera persona. La Remei Tarragó és psiquiatra de la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN) de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona) des de l’any 2000.

El control d’esfínters suposa maduresa neuronal i assoliment d’aprenentatges complexos de tipus cognitiu, psicomotriu, social i emocional. El respecte per l’infant en aquest aspecte del seu desenvolupament ha de ser màxim i mai l’hem d’obligar a sortir-se’n únicament tenint-ne en compte l’edat.

«“Fer-se pipí al col·le” no pot ser un conflicte. És inadmissible que el control d’esfínters quedi exclòs de l’atenció educativa. Les criatures petites han d’accedir a una escolarització adient a les seves característiques i que doni resposta a les seves necessitats de tota mena. Quan això no és així, les famílies tenen tot el dret a reclamar solucions, i les institucions i els professionals estan obligats a aportar-les-hi» (Lobo, 2003). Aquesta afirmació és pertinent per als dos cicles d’educació infantil, per aquest motiu en el present article volem reflexionar sobre el que podem fer per garantir que aquest procés ontogenètic s’entengui com a tal i per aconseguir que l’afany per apressar el desenvolupament evolutiu de les nenes i els nens no reverteixi en dificultats posteriors.

Les cures i les atencions que com a docents oferim a l’infant durant la seva conquesta del control d’esfínters l’acompanyaran mentre creixi i es desenvolupi. Necessitem un canvi de mirada i una re-evolució pedagògica basada en l’atenció a les necessitats bàsiques a través de la nostra assistència.

Una cridada d’atenció: infants menuts amb conductes afectives de canins. Infants que per estimar llepen, que fan clots a s’arena furgant a dues mans, que estan atents que el seu líder tiri un objecte per anar-lo a cercar i tornar-li...

En el present article expliquem un projecte d’apropament i coordinació entre cicles per contribuir a millorar qualitativament i transformar l’etapa de 0 a 6 anys mitjançant el desenvolupament d’estratègies pedagògiques, organitzatives i de gestió que repercutiran en les criatures i en els agents que configuren la comunitat educativa. 

En l’escala de prioritats dels nostres espais, el jardí de l’escola gaudeix del mateix grau d’importància que les zones interiors del centre, és a dir, no és ocasional ni de fuga. Per això, com a totes les altres àrees, hi ha aprenentatge, trobades i descobriments, i mereix també la cura, l’atenció i el compromís de les persones adultes.

Una vegada, una mare em va explicar una conversa que havia mantingut amb el seu fill de 3 anys. Arribaven a casa després d’anar a comprar quan el petit li va demanar: «Mama, ensenya’m el vídeo del forn». Ella li va preguntar: «Quin vídeo, rei?». I el nen li va contestar: «Aquell on comprem el pa».

Amb l’equip de l’Institut de la Infància presentarem, en aquesta secció, un llibre que considerem adient per a aquestes edats. L’acompanyarem amb propostes --relacionades amb l’art, la natura, el joc, etc.-- relativament fàcils d’adaptar a la realitat del vostre grup escolar.