Evidencias científicas para mejorar la práctica docente

El coneixement procedent dels estudis en el camp de la neurociència i de la psicologia cognitiva és de summa rellevància atès que es tracta de disciplines l’objecte d’estudi de les quals és conèixer les bases neurobiològiques del comportament i els processos cognitius des de diferents nivells d’estudi. En aquest article es descriuen cinc factors que tenen incidència en els processos d’aprenentatge i memòria, fent referència a les principals evidències científiques que poden sustentar algunes pràctiques d’aula i metodologies que s’utilitzen en el camp educatiu.

Assumint que per transformar l’educació matemàtica a les escoles, en el sentit de millorar-la, és imprescindible una relació de reciprocitat entre la investigació i la pràctica, a la primera part d’aquest article es presenta el model bidireccional «universitat-escola», que descriu vuit fases per a una relació de reciprocitat que permeti fonamentar la pràctica docent en evidències que provenen de la investigació en educació matemàtica. A la segona part s’aprofundeix en cinc d’aquestes evidències pel seu important paper en el desenvolupament de la competència matemàtica: 1) la incorporació sistemàtica dels processos matemàtics; 2) el disseny d’itineraris d’ensenyament de les matemàtiques, des d’allò concret fins a allò abstracte; 3) la planificació i gestió de l’ensenyament a partir d’un model d’alfabetització matemàtica; i 5) la reflexió sobre la pròpia pràctica com a eina per promoure el desenvolupament professional del professorat de matemàtiques.

Presentem cinc evidències d’investigacions sobre processos d’ensenyament-aprenentatge de llengües en situacions naturals d’aula: cal ajudar l’alumnat a formar la seva pròpia veu d’autor; donar-li temps i suport perquè planifiqui les situacions d’escriptura; perquè interpreti textos (literaris i no literaris); perquè aprengui a parlar en públic i a exposar o defensar les seves idees, i perquè reflexioni sobre la llengua.

 Al present article s’hi ofereix una selecció d’idees clau, compartides per la didàctica de les ciències, que aporten resultats de la investigació pedagògica en què es basen possibles implicacions per ensenyar aquesta matèria. La intenció és que aquestes idees s’integrin en un coneixement més ampli que utilitzi l’ensenyant per prendre decisions sobre la seva pràctica educadora.

El context educatiu és un entorn ideal per generar ecosistemes saludables, actius i cultes. Aquest article busca exposar i discutir cinc idees essencials perquè un centre educatiu estableixi una sendera per construir, amb el seu context pròxim, un ambient saludable a través d’una participació autònoma i satisfactòria dels estudiants en les situacions socials de referència que l’entorn proper proporciona, per fomentar subjectes actius i físicament alfabetitzats.

Les evidències següents, referides a l’adquisició de les competències socials i ciutadanes, s’han basat en la combinació de recerques psicopedagògiques i aportacions filosòfiques, dos vessants necessaris per orientar el treball formatiu en aquest àmbit.

Continuar aprenent al llarg de la vida és un requeriment que la societat actual reclama a la seva ciutadania. L’escola, com a context d’aprenentatge privilegiat, ha d’orientar els seus esforços a formar alumnes permanents, que sàpiguen mobilitzar els coneixements, les habilitats, les actituds i els valors necessaris per fer front a les demandes, canviants i complexes, que trobaran al llarg de la seva vida. A continuació analitzarem aquesta competència, que ha rebut diferents noms --per l’autonomia, d’autoaprenentatge, estratègic o d’aprendre a aprendre--, destacant-ne aquelles evidències que considerem més cabdals en referència al seu ensenyament-aprenentatge.

En aquest article presentem una aproximació al concepte d’educació basada en evidències, assenyalant-ne les diferents fonts que cal tenir en compte per prendre decisions fonamentades en la pràctica educativa. També hi exposem alguns treballs de revisió sistemàtica que apropen el coneixement generat per la recerca als docents. Finalment, hi seleccionem algunes pràctiques basades en evidències que exerceixen un impacte positiu en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

L’any 2010 el Centre per a la Investigació i la Innovació Educativa de l’OCDE va sintetitzar els resultats d’una cerca extensiva sobre diversos aspectes i aplicacions de l’aprenentatge. Aquest projecte va explorar la naturalesa de l’aprenentatge a través de les perspectives de cognició, emoció i biologia, i va proporcionar una anàlisi de les implicacions de diferents aplicacions en ambients d’aprenentatge. De la síntesi d’aquesta investigació sorgeixen els sets «principis» transversals per guiar el desenvolupament d’ambients d’aprenentatge per al segle xxi.

Al present article s’hi mostra una eina educativa orientada al canvi. Va néixer de la necessitat que en tenien els centres educatius del moviment Escola Nova 21 impulsat i liderat per la fundació Jaume Bofill i Unesco.cat, amb el suport d’institucions i universitats públiques i privades d’interès social. L’objectiu és assolir un compromís mitjançant un procés de millora constant a través d’una innovació reflexiva de les pràctiques educatives.

La societat en què vivim canvia a un ritme vertiginós, fet que exigeix que les escoles i la formació inicial i permanent del professorat es posin al dia constantment per no quedar-ne desconnectats. En aquest article s’hi presenta un model d’acreditació docent per treballar a les escoles d’Anglaterra.