Mestres en pràctiques a l'escola

Quan tindrem una administració que no es dediqui a burocratitzar la tasca educativa i que confiï en el bon criteri dels professionals?

Durant el curs 2014-2015, l’equip de recerca del projecte ARMIF 2014 00052 va dur a terme el projecte d’innovació «La reflexió conjunta en les pràctiques com a mecanisme de vinculació entre la universitat i l’escola», 1 per tal de contribuir a millorar la formació del futur mestre, optimitzant la qualitat de la reflexió sobre la pràctica. En aquest article, hi expressem la nostra experiència com a part integrant de la recerca des de l’escola.

L’experiència que presentem és duta a terme per la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Mondragon (HUHEZI) i la Ikastola Lauaxeta. En el context de les pràctiques de grau de mestre d’Educació Primària, es parteix d’un plantejament compartit de tutorització. El pràcticum és un espai rellevant a l’hora de construir espais de col·laboració basats en la creació de comunitats d’aprenentatge facilitadores de desenvolupament profesional.

L’experiència que presentem va tenir lloc a l’escola Parc de l’Aigua de Lleida. Relata algunes de les vivències compartides amb l’Anna Gené, doctora en Biologia i professora del pràcticum de Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació, el claustre de mestres de l’escola i l’alumnat del pràcticum de la Facultat. Detalla les qüestions organitzatives i la filosofia d’aquest tutoratge, alhora que intenta mostrar com l’escola segueix construint el seu projecte.

Vivim un moment d’encreuament per a la humanitat. L’economia i la política s’han construït d’esquena als processos que sostenen la vida. L’educació pot intensificar les tendències al col·lapse o constituir una eina bàsica per fer girar el rumb del deteriorament social i ecològic. La mirada ecologista i feminista pot ajudar a il·luminar una docència transformadora i compromesa amb els valors ecosocials.

En aquest article, s’hi presenta un projecte d’innovació pedagògica que agafa com a element motivador la temàtica dels superherois, la qual es treballa mitjançant una naturalesa bidireccional: la primera és de caire curricular, amb una estructura interdisciplinària, i la segona se submergeix en el treball socioemocional i la implementació d’estratègies per desenvolupar aquesta intel·ligència seguint els estudis realitzats per Goleman i Gardner.

La pau no és un concepte que haguem d’aprendre o ensenyar, sinó que es manifesta com una forma de ser i de viure. Treballar amb Ho’oponopono en la nostra escola ens ha permès llaurar la base de les relacions socials i interpersonals en l’alumnat.

L’educació emocional té grans propòsits a llarg termini. L’acció, doncs, ha de ser ferma, persistent, transversal i comprensiva. Rafel Bisquerra proposa tres fases de treball: sensibilització, formació i implantació de programes. L’estona de la rotllanao les clàssiques assemblees, l’atenció plena, els gimnasos emocionals, la pràctica de reestructuració cognitiva o els jocs de rol són propostes que han de formar part d’un pla generalitzat, intencional i sistemàtic.

En aquest article, hi expliquem l’evolució del projecte d’aprenentatge cooperatiu a l’escola Camí del Mig de Mataró, com a eina d’atenció a la diversitat i d’inclusió. També hi presentem dues experiències en el marc del pla lector, on apliquem estructures cooperatives: una d’eficàcia lectora i una altra de lectura en veu alta preparada en equips base.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres infants, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Poques vegades es fan activitats de coneixença amb els grups classe que, amb sort, vagin més enllà del primer dia, es realitzin en començar una nova etapa o si hi ha molts nens i nenes nous. Però conèixer-nos millor hauria de ser un objectiu permanent a tutoria.

No cal ser un expert en neuroeducació ni en psicopedagogia per saber que el nostre alumnat es motiva molt més per l’aprenentatge quan emprem elements lúdics a les classes. La ludificació consisteix a importar tècniques pròpies dels jocs de taula i dels videojocs (reptes, premis, insígnies, etc.) que ens ajudaran a avaluar l’aprenentatge mentre mantenim l’interès a través de la diversió.

L’abordatge d’un conjunt de lectures en el marc d’una proposta que permeti teixir relacions entre elles és una oportunitat poderosa per accedir de forma profunda a l’essència d’un autor, per comprendre un personatge o per prendre consciència de la diversitat de fórmules possibles per viure, interpretar la vida i representar-la.

Organitzar una campanya d’educació viària adreçada a la localitat, lluitar contra l’abandonament i el sacrifici d’animals domèstics, millorar la vida de les persones grans de l’entorn i ajudar gent refugiada a aconseguir aliments no peribles a través d’un hort solidari són les tasques que l’alumnat del nostre centre du a terme dintre del nostre projecte ApS.

All about me és un proposta didàctica en anglès adreçada al cicle mitjà de primària i basada en un enfocament comunicatiu a través de diverses estratègies. Es tracta de diferents tasques que permeten que l’alumnat mostri al seu grup classe alguns aspectes personals, al mateix temps que pot anar coneixent alguns dels seus companys i companyes, la qual cosa fomenta la vinculació i la cohesió entre ells.

All about me és un proposta didàctica en anglès adreçada al cicle mitjà de primària i basada en un enfocament comunicatiu a través de diverses estratègies. Es tracta de diferents tasques que permeten que l’alumnat mostri al seu grup classe alguns aspectes personals, al mateix temps que pot anar coneixent alguns dels seus companys i companyes, la qual cosa fomenta la vinculació i la cohesió entre ells.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

L’article presenta una experiència duta a terme en el pràcticum de formació inicial de mestres que pretén promoure una relació millor entre teoria i pràctica per part dels estudiants des de la col·laboració entre l’escola i la universitat. L’experiència comporta la posada en marxa de diferents espais de reflexió conjunta sobre situacions de la pràctica en què participen els estudiants, els seus mestres tutors i els seus tutors d’universitat.