Socialització: de què parlem? com tractar-la?

Del que dic i penso que faig… al que en realitat faig. Del que diem fer en equip… i fem. De fer sense pensar… a pensar el quefer.

Tots els començaments són sempre emocionants. Cada darrer terç d’any milers de nens i nenes experimenten les seves primeres tardors alhora que trepitgen les aules de les escoles infantils, tant al 0-3 com al 3-6. Com a professionals de l’educació, és clau que omplim les nostres motxilles amb la millor ciència i els millors recursos perquè ens acompanyin sempre.

Quan Ferran Campillo estudiava per ser pediatre va constatar, com d’altres companys, que l’asma i les bronquitis ocupaven bona part de les consultes. I també va veure que no es parava gaire atenció a la influència de l’entorn en moltes d’aquestes malalties. Però, un cop acabada la carrera, fent el MIR, va descobrir una subespecialitat pràcticament desconeguda: la pediatria mediambiental, que vetlla per la salut de l’infant tenint-ne en compte l’entorn.

Durant els sis primers anys de vida, es transita de l’originalitat més individual i centrada en un mateix cap al descobriment d’altres interlocutors i el seu reconeixement com a necessaris per al propi benestar. Anomenem socialització un recorregut complex que parteix de la consciència de les vivències corporals fins a assolir el sentiment de pertinença a un grup i la consciència de les necessitats sorgides en l’àmbit simbòlic.

Les dinàmiques de l’aula, les relacions que s'hi promoguin, la inclusió familiar i la funció modèlica docent han de tenir en compte una sèrie de ritus que afavoreixen la socialització dels infants.

En aquest article es pretén reflexionar sobre el paper que la mestra o el mestre d’educació infantil té en tot el que passa en aquesta etapa educativa i com cal explicitar-lo per contribuir a fer que elles i ells siguin conscients que són la clau perquè a l’escola es produeixin determinades accions educatives que faran que el nen o la nena pugui explorar totes les seves potencialitats.

Ja fa uns quants anys que vam començar un gran projecte al nostre centre. Més que un projecte és una metodologia, una actitud. I consisteix a conviure i educar-nos sense perdre de vista la natura. Sentint-la i sentint-nos-en part.

De la platja estant, gaudint dels últims rajos de sol de l’estiu, sento com un infant d’uns sis anys exclama sorprès a la persona que l’acompanya: «Mira, hi ha un pila de peixos! De quin aquari els deuen haver portat?»

L’educació artística és un espai que serveix per generar aprenentatges que afavoreixin el pensament crític, reflexiu, sensible i creatiu, a través del desenvolupament de temes que contribueixin a construir identitats arrelades en creences i valors.

Maraña de Cores neix de les meves vivències infantils i memòria. És un taller on s’indaga sobre el desenvolupament artístic a través del dibuix.