ENSENYAR A PENSAR

½Juguem a pensar+ és un programa educatiu per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Té com a rerefons el treball en el projecte ½Philosophy for children+ (P4C) i una llarga experiència entre ensenyants i infants de diversos països.

En general, tota obra artística diu més coses que les que s'observen. I el fet de posar en contacte nens i nenes amb les pintures és acostar-los a la lectura del que no apareix a primera vista.

La nostra escola, la Dovella, ha intentat seguir des dels inicis un camí d'aprofundiment per a una pràctica educativa millor. Com a components del CEPEC primerament i com a escola pública més tard, hem treballat en pro d'una escola oberta, integradora i plural. En aquest context el projecte Filosofia 3/18 constitueix una eina molt especial.

Aquesta experiència ha estat el resultat de dues sessions del projecte Filosofia 3/18, que es du a terme com a activitat extraescolar al Col·legi Verge de les Neus de Santa Coloma de Gramenet, amb alumnes de primer, segon i tercer de primària.

Vaig decidir que aquest curs cada alumne havia de tenir un lloc propi. Un calaix per tenir-hi les coses, que ningú no pogués mirar sense consentiment, i alhora un lloc on desar-hi aquelles coses tan delicades i subtils que els nens i les nenes acostumen a portar. Per a mi, era com un element més que permet l'acollida de les persones, i ja sabem que sentir-se acollit dóna confortabilitat.

La filosofia, aquesta matèria controvertida, es fa present de manera sistemàtica entre els nois i les noies a través del diàleg. Aquesta afirmació es basa en l'experiència constatada a les aules de fa molts anys.

Per negació del que vaig aprendre a la universitat, on només vaig tenir un diàleg a l'aula en cinc anys, em vaig proposar de fomentar l'activitat de pensar per un mateix a partir del diàleg, prenent Sòcrates com a exemple.

ECODIÁLOGO és un material educatiu editat en cinc llengües i en suport cd-rom. Conté una proposta àmplia que combina exercicis de reflexió filosòfica, continguts d'educació ambiental i recursos provinents del món de l'art, especialment pintura, poesia i música. Aquest material és el resultat d'un projecte europeu Comènius, que ha estat coordinat a Catalunya pel Grup IREF (Innovació i Recerca de l'Ensenyament de la Filosofia).

Les polítiques les fan els governs i els partits, però són les persones qui les desenvolupen. La manera com aquestes polítiques es duen a terme són cabdals per al seu desenvolupament. El tarannà personal és decisiu per la bona marxa de les accions de govern. Per aquest motiu, des de GUIX creiem que és bo conèixer les persones que en aquesta legislatura seran responsables de la gestió de la política educativa. En aquest número presentem el nou equip directiu del Departament d'Ensenyament i les principals línies d'actuació.

Les capacitats creatives de la cognició humana són instruments molt flexibles per al tractament de problemes comuns en l'aprenentatge dels àmbits de l'educació artística i literària. El projecte LITART per a la modalitat del batxillerat artístic mira de provar aquestes eines transversals des de l'àrea visual i plàstica i l'àrea de llengües i literatures.

Els factors socials, familiars, escolars i individuals determinen la conducta antisocial del nin o la nina. Per a una intervenció, si més no preventiva, necessitam l'ús de la perspectiva sistèmica. Però abans de la seva aplicació seria necessari conèixer com cada context pot resultar negatiu per a la conducta del nin. El context escolar és el que s'exposa en aquest article, el context més proper del docent.

L'educació per la pau comença amb la resolució dels conflictes quotidians. Cal valorar-los com a situació potencialment positiva i aprendre a resoldre'ls de manera no violenta i avantatjosa per a totes les parts. Però és també una part important de l'educació per la pau conèixer què passa en una guerra, la que el mestre o professor triï per treballar: on es desenvolupa, quan ha tingut lloc, quins són els adversaris que s'hi enfronten, quins són els seus objectius, quin és el problema de fons... I també esbrinar i reflexionar sobre allò que passa als infants de països en guerra: quines són les seves vivències, les seqüeles que els deixa i, en general, les conseqüències en la seva vida.

Volem presentar, no tant un article, sinó un diàleg que pretén preservar un espai d'intercanvi que va més enllà d'una simple entrevista.

Tots hem d'afrontar alguna vegada, o més d'una, durant la nostra vida, la mort dels éssers estimats, les pèrdues, superar les absències. I els infants també. No els podem amagar la malaltia, la mort, per evitar que pateixin. El dolor els ajudarà a superar la pèrdua, a elaborar el dol i a valorar la vida en el seu punt just.

Diverses enquestes sobre els hàbits alimentaris de la nostra població constaten una distribució incorrecta del àpats durant el dia i especialment la presència d'esmorzars deficitaris en nutrients i en valor calòric. A molts països europeus, no es dóna al primer àpat del dia la importància que té. Aquest fet s'agreuja a causa de la incorporació de la dona al mercat laboral, a les presses i, en general, al ritme de vida trepidant de les societats desenvolupades. L'esmorzar té un paper importantíssim en l'equilibri nutricional diari i també a llarg termini dels infants, ja que segons diferents estudis l'obesitat s'ha associat amb una menor freqüència de la realització d'aquest àpat. L'absència d'esmorzar o un esmorzar incomplet repercuteix en la disminució d'algunes facultats cognoscitives, com poden ser l'atenció, la concentració i d'altres relacionades amb la comprensió. Això és degut al fet que després de nou, deu o més hores sense rebre cap aliment, hi ha un dèficit de glucosa que provoca, entre d'altres alteracions, un desequilibri físic, psíquic i nutricional.

En aquest número, GUIX escolta l'opinió, a través d'una entrevista, d'Irene de Puig, directora del Grup IREF des de la dècada de 1990, professora de filosofia i autora de diversos llibres d'educació, filosofia i literatura.